Aquest modest blog va néixer 10 dies abans de que s'iniciés el debat sobre la reforma de l'Estatut de Catalunya al Parlament de Catalunya, per això el primer post es titulava:
"Comença el compte enrera". No tenia pretensió de ser original. Era el pa que s'hi donava. El nostre humil objectiu era crear un espai propi per poder allargar 'online' les
animades tertúlies sobre política que tenim aproximadament cada 15 dies.
El que aleshores no sabíem (ignorants de nosaltres!) és que la blogosfera és un món dinàmic i sorprenent. Un bon dia un dels nostres
posts va rebre un comentari d'algú desconegut. No era ni en
Pere Garrigosa, ni l'
Arnau Oteji, ni l'
Amic Mestres. Era un anònim que es preguntava qui érem nosaltres... i va ser llavors quan se'ns va encendre la bombeta: per què no fer públic el blog? Per què no promocionar-lo?
I ho vam fer.
En qüestió de dies, en aquesta tertúlia política, s'hi han anat
afegint amics, companys i compatriotes, d'arreu del
planeta. Penjar un post o escriure comentaris ens va semblar una bona manera d'interaccionar entre tots nosaltres, la majoria bona gent nacionalista, convergents o republicans. De fet, partint del respecte mutu, aquí tothom hi té cabuda. Perquè hi ha moltes maneres de dir les coses i amb l'humor sovint és pot ser molt punyent, sense necessitat d'entrar en les desqualificacions (gratuïtes o no... ). El cert és que el debat constant, documentat, seriós, amb pinzellades d'ironia, ampli i lliure ha estat molt enriquidor. Els punts de vista són tan diversos com les persones que hi han escrit. L'espai il.limitat que, de moment, sembla que ens proporciona el
senyor blogger es tradueix també en espai il.limitat pels comentaristes (sovint il.lustrats) que es passen per aquí per deixar-hi la seva petjada. I això, a diferència d'altres llocs on els comentaris tenen un espai limitat, ens beneficia a tots.
I com que aquesta
Cimera Extraordinària és cada vegada més engrescadora, ens divertim més i veiem que hi ha més possibilitats, hem decidit impulsar noves i renovades seccions que serviran, esperem, per promoure encara més el debat i la reflexió, des de l'humor. A continuació us presentem les línies mestres d'aquests nous espais, als quals hi podreu accedir clicant a l'enllaç que hi ha a la columna de dreta de la pàgina principal del blog.
Frases Mítiques
Recull de frases, sentències, afirmacions, bajanades, improperis, o gesticulacions verbals pronunciades per polítics, periodistes, comunicadors o personatges de rellevància social i mediàtica, que ja sigui pel context en què s'han dit, com per la seva força o intenció, o senzillament per la seva absurditat, esdevenen MÍTIQUES.
Diccionari de Conceptes Bàsics Cal que tingueu clar alguns conceptes bàsics, que serveixen per descriure la nostra manera de veure el món, en general, i la política catalana, en particular. Aquí hi trobareu les definicions que us faran més comprensible el nostre
argot. Evidentment, s'accepten propostes.
Una imatge val més que... Hi ha mirades que maten, cares que són mirall de l'ànima i insòlits companys de viatge que queden perfectament retratats en una foto. Ho sabem. I per això hem creat aquesta secció, perquè comproveu amb els vostres ullets com n'és de tossuda la realitat, i com s'entesta a demostrar-nos el perquè tenim els polítics que ens mereixem.
On vaig dir dic, dic Dídac Un Dídac és una promesa o una afirmació feta per un polític que, tan bon punt s'ha dit, deixa de tenir valor, perquè en poques hores, aquest mateix polític molt probablement digui tot el contrari, i no recordi el que ha dit inicialment. Cada dia que passa hi ha un Dídac nou, en sabeu? Feu-nos-el arribar!
L'Espanya plural El concepte de l'Espanya plural és la xorrada més gran que mai ningú s'ha inventat. Dir que Espanya és plural, és el mateix que dir la meva comunitat de veïns és plural, la meva escola és plural, o sigui, que és dir un gran no-res. Però tot i així, s'insisteix amb la conyeta. Des d'aquí demostrarem que l'Espanya Plural, és una entel.lèquia.
Evidentment, no cal dir-ho, esperem que també hi participeu de forma activa, ja sigui comentant la jugada, o fent noves propostes, ja sigui per les seccions existents o per crear-ne de noves. A banda de la via tradicional de participació, posem a la vostra disposició un correu electrònic perquè ne feu arribar imatges, textos, links, o qualsevol cosa que creieu que pot ser interessant de publicar. El correu és:
cimeraextra@catalunya.org (no és cap meravella de correu però, el vam preferir a un impersonal yahoo o hotmail).
Més coses. És possible que en breu fem alguns retocs organitzatius (
com el govern de Maragall) al blog, com ara endreçar per categories temàtiques els posts, o destacar els posts que hagin tingut més comentaris i que, per tant, han generat més debat.
Per últim, una súplica. Ens agradaria que els comentaristes que encara signeu com a anònims, féssiu servir un àlies. No ens cansarem de repetir-ho: cadascú pot preservar la seva identitat real, però un àlies (un pseudònim, o un nom fals, és igual) ens ajudaria a tots a ubicar aquest o aquest altre comentarista i evitaria més d'una confusió d'un anònim per un altre. Fer comentaris amb un àlies, és molt senzill:
-Cliqueu sobre el nombre de comentaris que té el post on volgueu fer-hi comentari.
-Se us obrirà una nova pàgina, al final de la qual hi trobareu el link: deixa el teu comentari. Cliqueu-hi.
-Una altra pàgina, us donarà a triar entre 3 possibles opcions per deixar el comentari:
.com un altre (trieu vosaltres el nom, sigui el nom real, un àlies, o un pseudònim)
.com a anònim (és l'opció per defecte, i la que ens agradaria que no triessiu més)
Recordeu, abans d'enviar el comentari, d'emplenar les lletres correctament, ja que si no ho feu, el comentari no es publicarà. La finalitat d'aquestes lletres és per evitar que robot informàtics ens bombardegin amb comentaris falsos i publicitaris (tipus 'spam').
Salut i endavant, patriotes!
Ara fa cosa de tres mesos vam decidir embarcar-nos en aquesta gran aventura on line. No podríem estar-ne més satisfets, i això en part és també gràcies a vosaltres, els tertulians que teniu a bé de fer una passadeta per aquí i fer-la petar.
